Informàtica definició i història

DEFINICIÓ

La paraula Informàtica prové de la contracció dels mots Informació i Automàtica.

Dues possibles definicions d’Informàtica són:

  1.  Ciència que estudia el tractament de la informació de forma automatitzada mitjantçant ordinadors electrònics (aquesta és la definició etimològica).
  2.  Ciència que estudia els computadors, incloent-hi el seu disseny, funcionament i utilització (aquesta és una definició més general).

El mot Informàtica prové del francès informàtiques, encunyat per l'enginyer Philippe Dreyfus al 1962. És un acrònim de les paraules information i automatique (informació automàtica). En el que avui dia coneixem com informàtica conflueixen moltes de les tècniques, processos i màquines que l'home ha desenvolupat al llarg de la història per donar suport i potenciar la seva capacitat de memòria, de pensament i de comunicació. En el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola es defineix informàtica com: Conjunt de coneixements científics i tècniques que fan possible el tractament automàtic de la informació per mitjà d'ordinadors. Conceptualment, es pot entendre com aquella disciplina encarregada de l'estudi de mètodes, processos, tècniques, desenvolupaments i la seva utilització en ordinadors (ordinadors), per tal d'emmagatzemar, processar i transmetre informació i dades en format digital.

 

BREU HISTÒRIA

Un dels fets importants en l'evolució de la informàtica ho situem en el segle XVII, on el científic francès Blas Pascal va inventar una màquina calculadora. Aquesta només servia per fer sumes i restes, aquest dispositiu va servir com a base per a que l'alemany Leibnitz, al segle XVIII, desenvolupés una màquina que, a més de realitzar operacions d'addició i sostracció, podia efectuar operacions de producte i quocient. Ja en el segle XIX es van comercialitzar les primeres màquines de calcular. En aquest segle el matemàtic anglès Babbage desenvolupar el que es va anomenar "Màquina Analítica", la qual podia realitzar qualsevol operació matemàtica. A més disposava d'una memòria que podia emmagatzemar 1.000 nombres de 50 xifres i fins podia utilitzar funcions auxiliars, no obstant seguia tenint la limitació de ser mecànica.

Al primer terç del segle XX, amb el desenvolupament de l'electrònica, es comencen a solucionar els problemes tècnics que implicaven aquestes màquines, canviar els sistemes d'engranatge i varetes per impulsos elèctrics, establint-se que quan hi ha un pas de corrent elèctrica serà representat amb un * 1 * que no hi hagi un pas de corrent elèctrica es representaria amb un * 0 *.
Amb el desenvolupament de la segona guerra mundial es construeix el primer ordinador, el qual va ser anomenat Mark I i el seu funcionament es basava en interruptors mecànics.
El 1944 es va construir el primer ordinador amb fins pràctics que es va denominar ENIAC. El 1951 són desenvolupats el Univac I i el Univac II (es pot dir que és el punt de partida en el sorgiment dels veritables ordinadors, que seran d'accés comú a la gent).

  1. Història del càlcul: la mà, l'abac, màquines de Pascal i Leibnitz.
  2. Història dels algorismes:
    1. Aristófanes (400 aC) va dissenyar un algorisme per sumar i multiplicar fent servir la mà
    2. Euclides (300 aC), algorisme per calcular el mcd de dos enters.
    3. Muhammed Ibn Musa Al-Khwarizmi (Bagdad, s.IX).
  3. Història dels computadors:
    1. Màquina analitica Babbage (1822) amb engranatges
    2. Màquines electromecaniques: Mark I (1944), ENIAC (vàlvules), etc.

 

CLASSIFICACIÓ DE CONCEPTES RELACIONATS AMB LA INFORMÀTICA

  1. Hardware (maquinari): el hardware engloba tots els dispositius electrònics que formen part o es connecten a un computador, com ara el microprocessador, la pantalla, la impressora, etc.
    1. Computador (o ordinador): màquina electrònica programable capaç de realitzar càlculs de forma versàtil. Exemples: PC, Apple, Sun, IBM...
      1.  Unitat central: és la capsa rectangular que conté la majoria de components electrònics de l'ordinador, entre ells la placa base i alguns perifèrics interns.
        1. Placa base:
          1. CPU (unitat central de procés) executa les instruccions del programa en memòria.
            1.  Unitat Aritmètica i Lògica: circuits capaços de fer operacions molt elementals (sumes, restes...).
            2.  Unitat de Control: controla l’encadenament de les instruccions de la Unitat Aritmètica i Lògica.
          2. Memòria interna (RAM): emmagatzema els programes, d’una banda, i d’altra les dades que s'estan fent servir. Es volàtil.
          3. Sistema E/S: comunica el computador amb els perifèrics.
    2. Perifèrics: dispositius que, connectats a un ordinador, extenen les seves funcionalitats.
      1. Perifèrics d’entrada: teclat, mouse, escàner...
      2. Perifèrics de sortida: pantalla, impressora, plotter,...
      3. Perifèrics d’emmagatzemament: disc dur, disket, unitat CD..
      4. Perifèrics de comunicació: mòdem, tarja de connexió a xarxa... 

 

  1. Software (programari): el software engloba tot allò relacionat amb els programes i la programació.
    1. Programes d'aplicació (tenen una utilitat per sí mateixos)
      1. ofimàtica: tractament de textos, fulls de càlculs, bases de dades...
      2. gestió: facturació, comptabilitat, ...
      3. dibuix i disseny 3D, CAD...
      4. científics i tècnics: Mathematica, Maple, ...
      5. i molts altres...
    2. Programes per fer programes : Editors, compiladors, etc.
    3. Programes per fer anar el hardware.
      1. sistemes operatius: permeten fer tasques comunes com executar aplicacions, copiar fitxers, etc. És qui pren el control de l'ordinador quan aquest s'encen. Ex. MS-DOS,
        Microsoft Windows, Linux.
      2.  drivers: són petits programes que controlen un periferic d'una marca i model determinat (ex. el driver de la impressora Ricoh 6000).

Theme by Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspired by Maksimer