Criteris de selecció i seqüenciació de continguts

Sembla lògic pensar que els alumnes de 12 anys, gràcies al seu procés previ dut a terme en l’Educació Primària, han de dominar tasques d’una considerable dificultat que facin referència a: equilibris, girs, impactes, conduccions, etc. En definitiva i basant-nos en el concepte emprat en l’Educació física de base, han de dominar la coordinació dinàmica tant general com específica.
Malgrat tot, l’experiència ens demostra que en l’actualitat, els alumnes d’aquestes edats generalment no han gaudit de les situacions adients per desenvolupar aquestes capacitats.
Per tot això, considerem adequat de dedicar un temps per desenvolupar i/o aprofundir en tots els aspectes que després incidiran en l’evolució dels alumnes dins de la nostra matèria (Coordinació Dinàmica General i Coordinació Dinàmica Especial).

Per poder comprendre i valorar correctament el propi cos, creiem necessari fer un repàs del funcionament del cos humà , dels seus sistemes i del que comporta i ens proporciona l’activitat física.

És important per potenciar l’autonomia que els alumnes coneguin els principis i objectius de l’escalfament, d’aquesta manera cada vegada més podran implicar-se en aquesta fase prèvia a la pràctica física.
Els alumnes hauran de prendre una major responsabilitat al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge. Proposem seguir el procediment següent:

• 1r d’ESO: el professor o la professora fa exclusivament l’escalfament.
• 2n d’ESO: després de l’anàlisi de la unitat 2, els alumnes distribuïts per parelles prepararan l’escalfament de 10 minuts per a mig grup classe (dues parelles cada sessió) utilitzant: jocs, escalfament tradicional, aeròbic, jocs populars... (2-3 cops durant el curs).
• 3r d’ESO: els alumnes distribuïts per parelles prepararan l’escalfament de 10 minuts per al grup classe utilitzant: jocs, escalfament tradicional, aeròbic, jocs populars...
• 4t d’ESO: es continua amb la preparació per parelles per tot el grup classe i a partir del segon trimestre els alumnes individualment prepararan l’escalfament per a mig grup classe. Les darreres sessions del curs l’alumnat farà un escalfament individual.

Un altre punt important que ha de reconèixer l’alumnat és l’existència i el treball d’un aspecte essencial com és la condició física -les qualitats físiques bàsiques-. Reconèixer quines són i conèixer com es poden entrenar, com afecten la salut i qualitat de vida, es concep com a un aspecte bàsic. Per tant proposem dur a terme el treball d’aquest contingut durant tots els cursos i no de forma puntual.
El treball es farà principalment els primers cursos a través de formes jugades i mètodes d’entrenament i iniciant a partir de tercer els sistemes d’entrenament. Els sistemes d’entrenament ens permetran incidir més directament en la millora de la condició física dels alumnes. Cal finalitzar l’etapa amb l’elaboració i posada en pràctica, per part de cada alumne, d’un programa personal d’activitat física.

A l’hora de plantejar-nos quines activitats esportives són les més adients per iniciar l’Educació física a Secundària, els dubtes són molts. El fet de disposar d’un ampli ventall de temes desenvolupats al llibre de l’alumne permet al professor o professora escollir quin esport vol fer a cada unitat. Nosaltres ens inclinem per:

1r ESO

• L’atletisme (tema 13)
• El futbol (tema 19) o el rugbi (tema 22)

Incloure l’atletisme i el futbol o el rugbi respon principalment a donar una continuïtat, tant reglada com incrementadora de la dificultat, als aspectes treballats amb la coordinació dinàmica:

• Coordinació dinàmica general --- Atletisme
• Coordinació dinàmica especial --- Futbol (ull–peu) o Rugbi (ull–mà)

L’atletisme és la continuïtat lògica de la coordinació dinàmica general, els desplaçaments, els girs i els salts són els elements més treballats en aquest esport. El treball individual en condicions d’igualtat permetrà als alumnes reconèixer el seu nivell físic i com se situen en relació als altres, al mateix temps que col•laboren amb el desenvolupament de les qualitats físiques bàsiques. Malgrat tenir una implicació limitada per tractar-se d’esports individuals, volem insistir en les decisions estratègiques que els alumnes han de començar a prendre, i que seran un dels aspectes bàsics de tota l’etapa. El nostre objectiu és fer alumnes intel·ligents, capaços de prendre i assumir les seves decisions, i tenir com a fi el seu desenvolupament global per a la totalitat de la seva vida.

La possibilitat d’escollir entre el futbol i el rugbi ens permet triar entre dos esports que poden iniciar els alumnes en les responsabilitats, col·laboracions i relacions dels jocs col·lectius. El domini relatiu del mòbil, el nombre de jugadors i les seves possibilitats de relació, conjuntament amb l’adaptabilitat del reglament, fan aquests esports adequats per a la iniciació als esports d’equip.

Per una banda el popular futbol que pot potenciar el treball de les decisions estratègiques individuals i col·lectives i per un altre el desconegut rugbi que permet treballar amb molt d’èxit la velocitat de decisió en el joc degut a la major pressió que fa l’oponent.

Plantegem l’aprenentatge d’aquests esports a partir de situacions que impliquin decisions. En primer lloc l’anàlisi del joc, en segon lloc l’elecció del gest i/o la tàctica individual i per últim, l’elecció del mitjà bàsic tàctic col•lectiu. Aquesta metodologia col•laborarà amb l’objectiu, citat anteriorment, d’insistir en les decisions estratègiques en la pràctica esportiva.

2n ESO

• La natació (tema 14) o la gimnàstica artística (tema 15)
• El judo (tema 16)
  L’handbol (tema 17) o l’hoquei sala (tema 20)
• El bàsquet (tema 18) o el voleibol (tema 21)

Les activitats esportives ocupen un espai principal en aquest curs. Proposem les agrupacions següents:
Natació o gimnàstica artística. Amb la finalitat de continuar amb l’increment en la dificultat de les accions motrius de la coordinació dinàmica general relacionant-les amb les noves possibilitats que ofereix el medi aquàtic o bé centrant-les en les acrobàcies que l’alumne pot fer.

El judo per potenciar la rapidesa en les decisions estratègiques i la varietat de solucions en un esport d’oponent directe i individual. Aquests tres esports individuals permeten avançar a l’alumne en el domini del cos en moviment.

Handbol o hoquei sala. La reducció del nombre de jugadors permet potenciar l’element de decisió i la participació dels jugadors en les diferents fases del joc. L’handbol permet potenciar la tàctica individual i col·lectiva amb un mòbil de fàcil domini. L’hoquei sala permet incorporar un implement que incrementa la dificultat de posar en practica una tècnica adequada i potencia la responsabilitat i el control corporal.

Bàsquet o voleibol. Incrementen la dificultat de prendre una decisió estratègica (menys espai i major velocitat) i l’augment en la precisió dels gestos tècnics, ens situa davant d’aquests esports com una continuació en la progressió dels jocs col·lectius.

Plantegem l’aprenentatge dels esports d’equip a partir de situacions que impliquin decisions. En primer lloc l’anàlisi del joc, en segon lloc l’elecció del gest i/o tàctica individual i per últim l’elecció del mitjà bàsic tàctic col·lectiu.

3r ESO

• L’atletisme (tema 10)
• El futbol sala (tema 15) o el rugbi (tema 13)
• L’handbol (tema 11) o el bàsquet (tema 12)

L’atletisme es torna a treballar posant l’accent en les especialitats que requereixen un major nivell tècnic i físic. Seria interessant la possibilitat de finalitzar aquest esport amb una diada competitiva per posar en pràctica tots els aspectes treballats a les sessions. El treball individual en condicions d’igualtat permetran als alumnes reconèixer el seu nivell físic i com se situen en relació als altres, al mateix temps que col·laboren amb el desenvolupament de les qualitats físiques bàsiques.

El futbol sala o el rugbi ens permet aprofundir en l’esport practicat a 1r d’ESO o bé treballar l’altre opció. Els dos esports centren els alumnes en les responsabilitats, col·laboracions i relacions dels jocs col·lectius.

El futbol sala incrementa la velocitat i la implicació dels jugadors en les fases del joc, mentre que el rugbi potencia la velocitat en les decisions estratègiques individuals i col·lectives per la major pressió que fa l’oponent.

L’handbol o el bàsquet ens permeten aprofundir en un segon nivell els esports treballats a 2n d’ESO o bé iniciar l’activitat no triada. La reducció del nombre de jugadors permet potenciar l’element de decisió i la participació dels jugadors a les fases del joc. L’handbol permet potenciar la tàctica individual i col•lectiva amb un mòbil de fàcil domini i el bàsquet incrementa la dificultat de la decisió estratègica a prendre (menys espai i major velocitat) i l’augment en la precisió dels gestos tècnics.
Plantegem l’aprenentatge dels esports d’equip a partir de situacions que impliquin decisions. En primer lloc l’anàlisi del joc, en segon lloc l’elecció del gest i/o tàctica individual i per últim l’elecció del mitjà bàsic tàctic col·lectiu.

4t ESO

• Els esports de raqueta: el bàdminton (tema 9)
• El beisbol (tema 16) o el rugbi (tema 13)
• El voleibol (tema 14) o el bàsquet (tema 12)

La proposta del bàdminton per treballar un esport d’oposició a 4t d’ESO respon a la seqüència lògica de posar la màxima rellevància en una activitat que requereix un alt nivell físic, de concentració i de dificultat tècnica (dos implements –raqueta i volant– no comuns a altres esports). Aquestes característiques potencien al màxim la coordinació dinàmica especial i permeten –en el treball de dobles– centrar l’interès en la coordinació entre els dos components de l’equip.

El beisbol o el rugbi ens permeten aprofundir en l’esport practicat a 1r o 3r d’ESO o bé treballar un nou esport. El beisbol és un esport amb un gran component estratègic, de gestos molt precisos i d’alta dificultat. D’altra banda, el rugbi permet potenciar la velocitat en les decisions estratègiques individuals i col·lectives per de la pressió que realitza l’oponent.

El voleibol o el bàsquet ens permeten aprofundir en un segon nivell els esports treballats a 2n o 3r d’ESO o bé iniciar l’activitat no triada. Si abans no s’ha treballat el voleibol, sembla evident que aquesta opció caldria implementar-la, la gran precisió dels gestos tècnics i les responsabilitats del joc tenen una major acceptació i èxit en l’alumnat de 15-16 anys.

Plantegem l’aprenentatge dels esports d’equip a partir de situacions que impliquin decisions. En primer lloc l’anàlisi del joc, en segon lloc l’elecció del gest i/o tàctica individual i per últim l’elecció del mitjà bàsic tàctic col·lectiu.

La pràctica de la comunicació corporal espontània a través del mim configura el primer dels aspectes a treballar en el bloc d’expressió. La seva importància radica en ser la primera vegada que es representen corporalment i de forma voluntària objectes, accions, sentiments, sensacions..., enriquint la valoració del propi cos i la seva predisposició per coneixe’l. Continuant amb el treball bàsic de l’espai i el temps, entra en joc l’expressió treballada a través dels balls populars –a 2n d’ESO– i els balls de saló –a 3r d’ESO- on predominen els conceptes de ritme i orientació espacial. La dansa permet que els alumnes experimentin i adaptin els paràmetres espaciotemporals al conjunt d’accions motrius desenvolupades principalment en la coordinació dinàmica. Dins d’aquest bloc es treballarà la relaxació a 2n i 3r d’ESO a través dels mètodes dels doctors Jacobson i Schultz. Per finalitzar l’etapa s’incorporarà l’organització per part dels alumnes d’una coreografia amb suport musical (aeròbic o similar).

Les activitats físiques a la natura, el coneixement de les seves tècniques i del medi són aspectes importants per als alumnes, ja que normalment a partir dels 14 anys, la natura adquireix per a ells un atractiu especial: llançar-se a l’aventura, fer excursions... Per això, considerem important donar a conèixer aquest medi i dur a terme alguna de les activitats a cada curs, com l’orientació, el senderisme, la bicicleta, l’escalada o l’acampada. Caldrà potenciar les activitats més vinculades a l’entorn tot garantint la seguretat i el respecte al medi. És molt recomanable intentar associar les activitats a la natura a algun treball globalitzat, viatge de fi de curs o alguna activitat que es pugui treballar conjuntament amb un altra matèria, d’aquesta manera serà més fàcil instaurar-la.

Considerem que a cada curs cal deixar un petit marge, un 10 % de les hores del curs, per fer servir com a hores de reserva per poder finalitzar el programa, per a jornades festives, excursions, etc., per poder fer de manera més àmplia activitats d’avaluació o per incloure nous continguts com les activitats recreatives que poden complir els objectius següents:

• Oferir activitats físiques en què predomini l’aspecte lúdic sobre l’educatiu.
• Fer més divertida la pràctica física, amb l’objectiu de promocionar-ne la continuïtat fora del centre i al llarg de la vida.
• Trencar la dinàmica dels continguts principals, com a tasca desintoxicadora.